Paulo Freire a l'Educació

Fill d’una família de classe mitja pobre de Recife, al Brasil, va néixer el 19 de setembre de 1921

Paulo Freire va conèixer la pobresa i la fam durant la “Gran depresión” de 1929, una experiència que formaria les seves preocupacions per els pobres i que l’ajudaria a construir la seva perspectiva educativa. Freire va estudiar filosofia i psicologia del llenguatge al mateix temps.  Va donar classes de portuguès a secundaria. Es va casar al 1944 amb Elza Maia que era professora de primària. Van tenir cinc fills i van col·laborar per la resta de la seva vida.

Paulo Freire deia que mancaven educadors desitjosos de ser més conscients de canviar el món.

Basava el seu mètode en la teoria i la pràctica, va treballar en l’alfabetització d’adults i ajudava a preparar els adults per a la vida social. Gràcies al qual molts ciutadans van poder votar. ( Els analfabets no podien).

 

Principis:

                S’ha d’establir una relació dialèctica per canviar i millorar.

-          Col·laboració

-          Unió

-          Organització

-          Síntesi Cultural

La vida es un risc, “ no es posible vivir y menos sin riesgos”

El saber es com la donació. Però ningú o sap tot. Així existeix una situació d’igualtat entre el docent i l’alumne.

L’esperança d’aquest món canviarà es una necessitat ontològica. L’esperança motiva i dona força.    

-          No podem educar si no tenim en compte el context cultural.

-          Tot allò que ens envolta són elements educatius.

-          El llenguatge no pròxim es un error pedagògic.

L’educació per si sola no transforma el món.

-          Pedagogia de la pregunta.

-          A partir de coses significatives i quotidianes treballar les paraules i ajudar a les persones a comprometeres amb l’aprenentatge.

En aquest link podeu trobar entrevistes al propi Paulo Freire.